APRÉN AGRICULTURA AMB EL JOC DE L’HORTA

FASE 1. EL COMPOST: RESTES ORGÀNIQUES + CUC DE TERRA

Hui coneixerem millor a aquest fascinant animal invertebrat, el cuc de terra. Sempre hem cregut que les formigues o les abelles són els animals més treballadors de la natura, però la veritat és que els cucs treballen per a nosaltres preparant el millor aliment, el més nutritiu per a les plantes. A més milloren la qualitat dels sòls en facilitar la circulació de l’aigua i l’aire per ells gràcies a la seua activitat excavadora.

Hi ha centenars d’espècies de cucs, totes elles fent una gran feina en la millora dels sòls de cultiu i la seua fertilitat. Podem trobar cucs en la terra, especialment quan aquesta està humida, però podem trobar-les també en les composteres on, juntament amb altres xicotets animals i multitud de microorganismes, són les encarregades de produir compost en menjar, triturar i digerir la matèria orgànica. El seu treball és tan desinteressat que les persones només hem de supervisar que es mantinguen les condicions favorables per a la seua supervivència: una aportació constant de restes orgàniques i el manteniment dels nivells òptims d’humitat, aire i temperatura.

El compost és un abonament orgànic natural, una font de nutrients per a les plantes, obtingut a partir de la descomposició controlada de restes orgàniques com a restes de poda, flors i plantes adventícies (males herbes), restes orgàniques de casa, palla, restes de collites, gallinassa i fems animals de tot tipus, cendres etc. Juga un important paper en la fertilitat del sòl, en la seua regeneració i per tant en la producció agrícola sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

El compost és la millor manera de reciclar els desaprofitaments orgànics per a retornar-los a la naturalesa transformant-los en aliment per al sòl, és una forma fàcil i econòmica de tancar el cicle de la matèria orgànica.

En utilitzar compost en la nostra horta evitem l’ús dels fertilitzants químics i els pesticides, tan perjudicials per als agricultors/as i per als consumidors/as; també estalviem aigua de reg perquè ajuda a mantindre la humitat i reduïm la quantitat de residus orgànics que s’acumulen en els abocadors i són altament contaminants i nocius per al medi ambient, a causa de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i a la contaminació dels aqüífers, conseqüència de la descomposició d’aquests residus.

Totes les persones, d’alguna manera podem contribuir a la conservació del medi ambient. Simplement canviant la nostra opinió sobre els cucs, veient-les com el que són, les enginyeres de la natura, ja és un pas important.

Cuidem als cucs igual com ells ens cuiden a nosaltres!

EVA, AGRICULTORA EN ECOLÒGIC DEL JOC DE L’HORTA 

FASE 2. EL BROT: LLAVORS + AIGUA

Les llavors donen la vida!

Hi ha llavors de moltes grandàries, formes i colors, però totes contenen en el seu interior una nova planta latent, que no brollarà fins que trobe les condicions òptimes de llum i humitat. La reproducció mitjançant llavors es diu reproducció sexual.

Què hem de tindre en compte a l’hora de sembrar el nostre hort? Primer, triar bé l’època de sembra, saber diferenciar entre les hortalisses d’hivern com a cols, naps, carxofes… i les de primavera i estiu, com les tomates, el garrofó o les albergínies. I en segon lloc, tindre en compte la profunditat a la qual soterrarem les llavors, perquè puguen créixer sense utilitzar massa energia i amb la suficient humitat i calor. Com hi ha llavors de moltes grandàries diferents, podem prendre com a referència una profunditat aproximada de dues vegades la seua grandària. Finalment, igual d’important que la profunditat és la distància que deixem entre llavors, no els agrada estar estretes!

Apostem per les varietats locals!

Les varietats tradicionals o locals són les varietats de llavors que han seleccionat els agricultors i agricultores al llarg dels segles, són les que millor s’han adaptat al clima i a les tècniques de cultiu de cada territori. La gent del camp són els guardians de tota eixa saviesa, que ha passat generació rere generació. Mitjançant la selecció i conservació de les llavors de varietats locals, s’han convertit en els garants del manteniment de la biodiversitat, és a dir, garanteixen que hi haja llavors diferents en cada zona, la qual cosa fa també que hi haja diversitat cultural, diverses receptes, sabors, aliments etc. No obstant això, en les últimes dècades és fàcil comprar llavors que són iguals quasi enlloc, la qual cosa ha suposat la desaparició de moltes varietats tradicionals, de receptes, de sabors… fent que hi haja menys varietat d’hortalisses i que les plantes necessiten més cures, abonaments, i tractaments, perquè no estan adaptades a les condicions mediambientals de la zona.

Aquesta biodiversitat de la qual parlem juga un important paper en la natura, és una peça indispensable en la sostenibilitat dels ecosistemes. Quanta més varietat vegetal i animal existisca, major equilibri ecològic, més possibilitats hi haurà de fer front a situacions de crisis com a plagues, sequeres o fins i tot pandèmies i el canvi climàtic. La diversitat mola! 

MIQUEL ÀNGEL – AGRICULTOR EN ECOLÒGIC DEL JOC DE L’HORTA 

 

FASE 3. LA FOTOSÍNTESI. CREIX LA PLANTA: SOL + AIGUA

Les plantes són éssers vius que tenen arrels, tija, fulles i flors, que quan es transformen en fruits contenen les llavors. Quan aquestes cauen a terra o les sembrem, necessiten suficient terra, aire, aigua i llum solar per a germinar i créixer fins a convertir-se en una nova planta.

Com les persones i els animals, les plantes necessiten alimentar-se per a créixer, però a diferència dels éssers humans, que necessitem ingerir els aliments per la boca, on els triturem amb les dents i la saliva i en engolir passen a l’estómac; les plantes poden elaborar el seu propi aliment a través de la fotosíntesi.

Però… Com succeeix la fotoíntesis?

Primer l’aigua i els nutrients de la terra s’absorbeixen a través de les arrels, que a més subjecten la planta al sòl. Els nutrients i l’aigua, formen la saba bruta, que per la tija circula fins a les fulles. Al seu torn les fulles absorbeixen diòxid de carboni de l’atmosfera i la llum del sol gràcies a la clorofil·la, que també és la responsable que les plantes tinguen color verd. Quan la saba bruta arriba a les fulles, els cloroplasts, que són les cèl·lules que contenen la clorofil·la, la transforme en saba elaborada amb ajuda de la llum solar i el CO₂. La saba elaborada, que és la saba que realment alimenta a les plantes, es distribueix des de les fulles a la resta de la planta.

La fotosíntesi és molt important, sense ella bàsicament no existiria la vida en la Terra, doncs quan les plantes realitzen la fotosíntesi per a elaborar el seu propi aliment, també expulsen l’oxigen necessari perquè persones i animals puguem respirar, per això sempre parlem dels boscos, jardins o horts com a pulmons verds.

Per desgràcia el CO₂ no sols es produeix amb la nostra respiració. Els incendis, els mitjans de transports, els residus no reciclables i les calefaccions… produeixen també CO₂, que és un gas d’efecte d’hivernacle i contribueix al canvi climàtic. És molt important reduir la nostra petjada de carboni, és a dir, el CO₂ que les nostres activitats provoquen. Hi ha moltes maneres de contribuir a fer-ho: utilitzar més la bicicleta i menys el cotxe, triar aliments locals i sense embalatges de plàstic en lloc de productes que recorren milers de quilòmetres fins a la nostra taula, reutilitzar els envasos abans de reciclar-los, però sobretot… Planta molts arbres! És una bona idea per a frenar l’impacte del canvi climàtic i a més pots passar una bona estona.

EVA, AGRICULTORA EN ECOLÒGIC DEL JOC DE L’HORTA 

FASE 4. LA POL·LINITZACIÓ. NAIX EL FRUIT: FLOR + ABELLA

Sabies que les hortalisses que mengem poden provindre de diferents parts de les plantes com l’arrel, el tubercle, les llavors i fins i tot la flor com en la carxofa? Però sens dubte una de les quals més ens agraden són les hortalisses de fruit com les tomaques o el meló d’Alger.

Aquests fruits són el resultat de la reproducció de les plantes. Perquè hi haja un fruit necessitem que una flor haja sigut prèviament pol·linitzada, és a dir, que el pol·len arribe a aqueixa flor i passe de la seua part masculina a la femenina, fent possible la seua fecundació. Com a resultat obtenim nous fruits que a més contenen llavors que donaran lloc a noves plantes, tancant el cicle reproductiu.

La pol·linització pot ser duta a terme pel vent, l’aigua i molts animals com les rates penades, els ocells, les papallones o els escarabats, no obstant això, els principals pol·linitzadors en la natura són les abelles. Per això, les plantes i els insectes tenen una estreta relació i es necessiten mútuament per a sobreviure. Les flors ofereixen a les abelles aliments, mitjançant una estratègia molt ben pensada, atraure-les amb tota una gamma d’aromes i colors; i a canvi, les abelles ajuden les plantes a reproduir-se escampant el pol·len de les seues flors.

La veritat és que aquesta relació mútuament beneficiosa s’ha vist en perill durant els últims temps, perquè el nombre d’abelles s’ha reduït considerablement com a resultat de les pràctiques de l’agricultura convencional i l’ús d’agroquímics. Què passaria si s’extingiren les abelles? Doncs que no sols desapareixeria la mel de la superfície de la Terra, també desapareixerien molts cultius, la nostra dieta es veuria més limitada, pujaria el preu dels aliments i entraria en perill la seguretat alimentària, per no parlar de l’impacte que suposaria en la conservació de la biodiversitat.

I què podem fer nosaltres? Ací et deixem dos de les iniciatives que la FAO recomana per a ajudar a les abelles i que pots fer sense eixir de casa:

– Cultiva plantes autòctones que florisquen en diferents períodes de l’any.
– Col·loca un bol poc profund amb aigua i pedres perquè puguen beure i no s’ofeguen.

Segur que t’ho agraeixen!

MIQUEL ÀNGEL,  AGRICULTOR EN ECOLÒGIC DEL JOC DE L’HORTA

 

 

 

 

ATAC POLL – DEFENSA MARIETA: LA FAUNA ÚTIL CONTRA LES PLAGUES

Les nostres amigues les marietes són un dels insectes més coneguts i més bonics que podem trobar en la natura, però que no vos enganyen, darrere d’aqueixa façana entranyable es troba un voraç depredador d’insectes. El poll és el seu principal aliment. Allà on hi ha un poll hi ha una marieta i on hi ha una plaga, una colònia. Els polls sempre estan en el seu menú.

El poll o pugó és un minúscul insecte, un paràsit que xupla la saba de les plantes i obstaculitza el seu desenvolupament. En fer-ho segrega el sucre excedent de la saba en forma de melassa el que suposa un perill, ja que pot ser la via d’accés de diferents malalties que poden matar a la nostra planta. La melassa és un dels aliments favorits de les formigues i les atrau perquè d’aquesta forma es convertisquen en les seues protectores. En aquest joc de trons tots els animals es necessiten.

Però… Quant temps fa que no has vist una marieta? Una de les de veritat, de les de set punts. Segur que fa molt temps.

Quan jo era xicoteta era molt habitual veure marietes, però des que es va generalitzar l’ús de productes fitosanitaris en agricultura per a controlar les plagues ja quasi no es veuen. Amb aquests productes no sols s’atacava als insectes considerats com a perjudicials per als cultius, també a les “males herbes” i indirectament a la fauna beneficiosa. No es va tindre en compte que fins i tot es plagues poden tindre la seua funció en un ecosistema, perquè totes les plantes, tots els animals, tenen un paper d’una manera o d’una altra, per això preservar la biodiversitat és tan important.

Els agricultors i les agricultores en ecològic preferim utilitzar el control biològic en els nostres horts. Com ho fem? Molt fàcil, utilitzant als enemics naturals dels insectes que han colonitzat el nostre cultiu, per exemple, en el cas d’una plaga de pugó, utilitzem a les marietes. Quin és el resultat? Aconseguim controlar a l’espècie invasora d’una forma neta, causant el menor impacte mediambiental. Les marietes es mengen als polls, regulen la seua població en l’hort, sense exterminar-los perquè són el seu aliment, si el poll desapareguera, la marieta ho faria també.

Si últimament has vist moltes marietes en el teu hort estàs de sort!.

EVA, AGRICULTORA EN ECOLÒGIC DEL JOC DE L’HORTA

 

ATAC CARAGOL – DEFENSA PAELLA: ELS CARAGOLS, ALIATS O ENEMICS?

Què és un caragol?, Un insecte, un mol·lusc o un ingredient per a la paella? El caragol és un mol·lusc, al marge dels seus usos culinaris en la cuina mediterrània.

Hui trencarem una llança en favor dels caragols, perquè encara que per tots és conegut que causen grans problemes a les nostres plantes, els caragols no són els majors devoradors de plantes en el nostre hort. Eixe honor correspon als llimacs, coneguts popularment com les baboses, que mengen més i a més es desplacen per una major superfície; mentre que un caragol pot dedicar-se a assaborir lentament un sol encisam, un llimac pot moure’s per tot el nostre hort afectant diferents hortalisses.

A més els caragols poden ajudar-nos a combatre els llimacs, ja que també s’alimenten dels seus ous. Però qui es menja als caragols? Generalment les gallines i alguns ocells, els fardatxos, gripaus etc.

I a tu t’agraden els caragols?

MIQUEL ÀNGEL,  AGRICULTOR EN ECOLÒGIC DEL JOC DE L’HORTA

EVA ENS ENSENYA A FER COMPOST

Sabeu com podem fer compost a casa? Si no teniu un hort o un jardí amb una gran compostera on anar amuntegant les restes orgàniques, podeu fer una d’anar per casa. Jo vos recomane que la feu utilitzant materials que puguem trobar fàcilment: caixes de fusta, palets, malla metàl·lica, bidons, tests etc.

Quan tinguem triat el recipient que farà de compostera, anirem depositant les restes orgàniques Quin tipus de desaprofitaments domèstics podem utilitzar? Tot tipus de peladuras i restes de fruites i verdures, pòsits de café, pa, corfa d’ou… l’important és tindre en compte que la compostera no és un contenidor de fem, per això cal tindre en compte quines restes no podem utilitzar: Les restes de carns i peixos, menjar cuinat, olis o burilles.

La part més important és evitar que es podrisquen les deixalles, recordeu que el compost no fa mala olor!, per això és important que la compostera estiga ben ventilada, a l’ombra per a no tindre un excés de calor i amb uns nivells d’humitat adequats, per la qual cosa haurem de voltejar les restes i si fóra necessari regar-los.

Fer compost és la millor manera de reciclar els desaprofitaments orgànics per a retornar-los a la natura transformant-los en aliment per al sòl, és una forma fàcil i econòmica de tancar el cicle de la matèria orgànica. Si seguiu aquests senzills consells veureu com aconseguiu un bon compost, envia-nos una foto si ho aconsegueixes!

EVA, AGRICULTORA EN ECOLÒGIC DEL JOC DE L’HORTA

 

 

 

 

EL ROBATORI DE COLLITA: PROTEGIR L’HORTA ÉS CUIDAR-LA

El treball en el camp és molt dur. Costa molt esforç i dedicació treballar-lo, però l’orgull que se sent en recollir la collita és el resultat del treball ben fet. No obstant això hi ha vegades que aqueix orgull es transforma en tristesa, si no en ràbia, quan veus que el fruit del teu esforç ha desaparegut, que te l’han furtat.

Pot ser que una nit desapareguen totes les cebes que tenia assecant, o les tomats a punt de recollir i que perda els ingressos de tota la temporada, però també pot ocórrer que cadascuna de les persones que ixen a passejar per l’horta, se senta atreta pels meus meravellosos melons d’Alger o les meues carabasses i decidisquen emportar-se una a casa.

Segurament no sembla el mateix emportar-se una collita completa que entrar en un hort i agafar una hortalissa, això no arruïna a ningú pensareu, però la veritat és que si cada dia entra una persona diferent i s’emporta alguna cosa, al final les perdudes per aquests xicotets furts són igual d’importants; això sense comptar amb els desperfectes que suposa estar entrant en una parcel·la constantment o collir una hortalissa d’una manera inadequada.

Per això, reivindique un costum molt arrelat, espigolar! Espigolar significa recollir l’excedent que l’agricultor/a ha deixat en el camp després de la collita. Espigolar no és furtar, perquè ha de ser amb permís de l’agricultor. Aquest costum és una bona manera de no malgastar els aliments que han sigut descartats pel mercat pel seu calibre o el seu aspecte, però que són perfectament aptes per al consum humà. Malgastar aliments és injust, tant a nivell social com ambiental, ja que en fer-ho els agricultors no obtenen el rendiment que haurien d’obtindre de les seues collites i el seu treball es devalua.

En definitiva, és important valorar el nostre treball, esforç, constància i paciència. El nostre treball és fonamental per a garantir la sobirania alimentària local. A més l’horta és el nostre espai de treball; si xafeu els marges o les cavallons, si tireu fem o deixeu que un gos passetge lliurement per dins d’una parcel·la, podeu perjudicar la collita i els agricultors hem de reparar les destrosses. Cuidem l’horta!

MIQUEL ÀNGEL,  AGRICULTOR EN ECOLÒGIC DEL JOC DE L’HORTA


EL JOC DE L'HORTA - UN JOC
EDUCATIU I D'ESTRATÈGIA D'HORTA VIVA ©


info@jocdelhorta.com

 

2020 - El Joc de l'Horta®  - Tots els drets reservats


www.jocdelhorta.com
 - Una web de Kebes