PARLEN ELS NOSTRES PERSONATGES

EVA, L’AGRICULTORA DEL FORN D’ALCEDO

Hola! Sóc Eva, visc a Forn d’Alcedo, a l’Horta Sud, sóc biòloga i agricultora en ecològic.

M’apassiona ser agricultora, encara que el treball en l’Horta és molt dur, sempre tinc coses que fer, però això jo ja ho sabia perquè els meus pares eren agricultors i sempre matinaven molt per a anar a la Tira de Comptar a vendre les seues hortalisses. Encara que jo també m’alce molt prompte tots els dies, especialment a l’estiu quan fa més calor i cal aprofitar les hores amb menys sol per a treballar, m’encanta el meu treball.

El dia que més m’agrada és el dimarts perquè és dia de reg. Jo continue regant a la manera tradicional, utilitzant l’aigua de la séquia de Favara, com van fer els meus pares i els meus iaios.

L’aigua és un bé escàs, un recurs natural importantíssim que no hem de malbaratar. Sense aigua les plantes no poden sobreviure, per això és tan important i he d’estar molt atenta a quan arriba l’aigua per la séquia.

M’encanten els animals i com treballe a l’aire lliure puc passar molt de temps amb el meu gos Boro. És un gos pastor i és l’encarregat de recollir les gallines per a tornar a ficar-les al galliner. Tindre gallines em ve molt bé, es mengen la brossa i em donen ous. Ací no es tira res!

Però a més, en l’horta vivim envoltats d’insectes i altres animals. Tots els animals són beneficiosos d’una manera o d’una altra perquè ens ajuden a preservar la biodiversitat i encara que alguns són una mica “bestioles” perquè ens poden desbaratar la collita, uns altres ens poden ajudar a protegir-la. Per això, l’any passat vaig construir el meu propi hotel per a insectes, perquè tindre l’horta plena d’aquests animalets beneficiosos ajuda a protegir els cultius i a reduir l’ús de pesticides i adobs químics contaminants.

El meu somni és que la meua horta siga totalment sostenible; tots els dies treballe i m’esforce per a anar millorant en eixa direcció.

Voleu que vos explique com ho estic aconseguint? Mireu en la secció Aprén Agricultura

MIQUEL ÀNGEL, AGRICULTOR DE VINALESA

Hola! Sóc Miquel Àngel, visc a Vinalesa, a l’Horta Nord, des de fa cinc anys sóc agricultor en ecològic i em dedique a vendre les meues hortalisses.

Quan era xicotet no m’agradaven les verdures. A la meua casa, el meu plat d’espinacs podia estar donant voltes tres dies, mai me les menjava. Ara ja me les menge i he descobert com de bo és portar una dieta equilibrada i saludable, per això venc les meues hortalisses, perquè tothom puga accedir a una alimentació adequada a un preu just.

Em sent orgullós del meu projecte, produïsc aliments de qualitat, utilitzant els recursos naturals d’una forma sostenible i causant el menor impacte en el medi ambient. La saviesa de l’agricultura tradicional i la meua curiositat m’han portat a explorar formes més respectuoses de treballar la terra, aprofitant tots els recursos al meu abast.

Per exemple, utilitze el fem dels cavalls del meu veí com a adob, cendres de l’estufa per alguns cultius com els alls etc., però del que més orgullós em sent és de la meua compostera. L’he construïda jo mateix i ja no depenc de ningú per a aconseguir el millor fem per a la terra.

Voleu que vos explique com ho faig? Mireu en la secció Aprén Agricultura

CAP DE SURO,  AUTOR/A DEL FURT DE COLLITA… I AMB ORGULL!

El meu nom és Cap de Suro i m’encisa la naturalesa, per això sempre que puc isc a passejar. Com últimament he de conformar-me amb eixir prop de casa, passetge per l’horta, encara que no se’m dóna molt bé la veritat.

Un dia, la meua veïna em va cridar l’atenció. No vaig entendre res! Perquè ella també passejava per allí amb els seus gossos. Em va dir que no totes les restes orgàniques es descomponen igual, que les caques són caques, no adob i que cal recollir-les. L’endemà, un senyor em va fer eixir de dins d’un camp; que si estava destrossant els cavallons em va dir.

I per si no fos prou, fins i tot la meua mare em va increpar per entrar en un camp i agafar un parell de tomates. Em va dir que tenia molt poca vergonya. No vaig entendre res! Però si només eren un parell de tomates per a una amanida, ni que estiguera furtant tota la collita, a més ella l’altre dia va tornar amb una bossa sencera plena de cebes. Em va explicar que ella havia anat a espigolar, que tenia permís del propietari, que eixa era la diferència, que jo estava furtant. Furtant o no, només eren dues tomates d’un camp amb centenars d’elles. Quin problema pot haver-hi en això? I ara que pense… perquè em diuen cap de suro?

MARTA, LA FLOR INDIGNADA

Sóc una flor i em sent discriminada dins de la natura. La nostra funció és la reproducció de les plantes, la producció de fruits i llavors, una cosa molt important perquè de nosaltres depén el manteniment de  la biodiversitat.

Quan estàs plantada ho tens molt difícil per a reproduir-te, per això les flors hem creat l’estratègia de màrqueting més eficaç de la història. Amb els nostres colors i aromes hem aconseguit atraure als animals pol·linitzadors, hem estudiat els seus gustos i hem evolucionat en funció de les seues preferències, per a atraure’ls i a canvi de nèctar escampar el pol·len i reproduir l’espècie.

Intel·ligent, veritat? Doncs malgrat tot, encara se’ns aprecia només per ser belles i delicades i se’ns continua jutjant pel nostre aspecte exterior. Les flors no som ximples!

MARCEL, EL POLL TERRORÍFIC

Els que em diuen paràsit no saben el que diuen! A mi, el súper vilà de la natura. Amb només un parell de mil·límetres de grandària sóc el terror dels cultius, el mal de cap d’agricultors i agricultores.

Tinc el súper poder de transmetre malalties a les plantes i afeblir-les i l’habilitat de controlar un exèrcit de formigues. Visc davall de les fulles o en les gemmes tendres, on clave el meu agulló i no pare de xuplar i xuplar. Per on pas arrase amb tot.

Saba gratis i a viure! Eixe és el meu lema. Només he de preocupar-me de la reproducció de la meua gran família, que colonitzaria el món si no fóra per les marietes, el meu més temible adversari.

LLUM, LA MARIETA INFATIGABLE

No ens jutges pel que veus! A vegades la primera impressió no és la bona i sobre això les marietes sabem molt.

Les marietes som les forces especials de la lluita biològica, unes currantes de la natura. La nostra missió és controlar als nostres enemics, altres insectes com el poll, paràsits nocius per als cultius i devorar-los sense pietat. Els mantenim a ratlla. No obstant això, tots els dies hem d’enfrontar-nos a una lluita més difícil, la lluita contra els estereotips.

Què el nostre aspecte no vos enganye! Encara que ens faça semblar més una flamenca que a un mestre del Kung-Fu, el tenim per a protegir-nos d’altres depredadors, amb els nostres vius colors els estem avisant que som verinoses i tenim mal sabor… I sabeu? Funciona Que sàvia és la naturalesa!

DANI, EL CARAGOL QUE DETESTA LA PAELLA

El meu nom és Dani i sóc un feliç caragol. Visc tranquil en un hort, davall d’una teula, esperant la pluja per a poder lliscar-me per l’herba humida. Quan escolte les primeres gotes estavellar-se contra la terra, el meu cap vola i comence a cantar… encara que no sempre ha sigut així.

Fa uns mesos vivia en una alqueria, al costat d’un hort de tarongers, amb un grup de caragols. Quins temps! Vivíem al límit i no teníem por a res, igual ens menjàvem els brots verds de la planta dels diners com ens arriscàvem amb les maduixes. Fins que un dia, els meus companys van començar a desaparéixer sense deixar rastre, no entenia res, no hi havia paranys de cervesa ni res semblant, així que vaig començar a investigar. Finalment vaig descobrir que al poble havien organitzat un concurs de paelles i els caragols estàvem en crida i cerca. És el que té estar en l’escaló més baix de la cadena alimentària!

A soles i mort de por vaig marxar, fins que vaig trobar un nou hort sense valencians a la vista i ara estic molt més tranquil. Encara que haja d’estar atent de no creuar-me amb cap gallina!

CAROLINA, EL CUC DE TERRA EXCAVADOR

Sóc el cuc Carolina i encara que sóc arqueologa i la meua especialitat és fer túnels, sóc una apassionada de la ciència. En la meua família sempre hem destacat com a enginyeres, químiques… i els nostres treballs sobre els fertilitzants naturals i el sòl sempre han sigut molt valorats. Fins i tot els meus avantpassats van treballar colze a colze amb Charles Darwin!

Els cucs de terra treballem incansablement per a millorar el rendiment dels cultius, curar malalties de la terra, millorar els ecosistemes i malgrat tot, els cucs normalment passem desapercebuts; abelles, marietes, papallones… sempre s’emporten el mèrit. Passa el mateix entre els éssers humans? Serà perquè vivim sota terra? A mi m’és igual, jo xale amb els meus experiments… xics i xiques, atenció: La ciència mola!